ACTUALITAT JURISPRUDENCIAL.

No existeix cap obligació legal de tenir menjador d’empresa.

El Decret de 8 de juny de 1938 i l’Ordre de 30 de juny de 1938 regulaven l’obligació – en determinats casos- de què les empreses comptessin amb menjadors d’empresa i una sentència del Tribunal Suprem (TS), de 26 de desembre de 2011, havia afirmat expressament que - si bé dites normatives partien d’una ideologia, d’una terminologia i d’uns principis propis d’una altra època-, seguien estant vigents en tot allò que no fos inconstitucional. 

Això no obstant, en data 13 de desembre de 2018, el TS va modificar el seu criteri i va declarar que ambdues normes van ser derogades.

D’aquesta manera, el TS va declarar que actualment únicament hi ha una norma en vigor que contingui l’obligació d’instal·lar un menjador i que aquesta norma és l’annex V del Reial Decret 486/1997, el qual estableix que: “En els treballs a l'aire lliure en què hi hagi un allunyament entre el centre de treball i el lloc de residència dels treballadors, que els impossibiliti per tornar cada dia al mateix, aquests treballadors han de disposar de locals adequats destinats a dormitoris i menjadors”.

Així les coses, el TS va matisar que aquesta disposició es referia exclusivament als treballs a l’aire lliure on els treballadors no podien acudir cada dia a pernoctar al seu lloc de residència.  

Fora d’aquest cas, cap empresa té la necessitat de tenir un menjador d’empresa si no ho vol, a menys que el seu conveni col·lectiu sí que ho exigeixi.