El tractament de malaltia professional per exposició a l’amiant segons el tipus de càncer: llindars mínims d’exposició segons es tracti d’un mesotelioma o un carcinoma.

El passat 18 de juliol de 2024, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va recollir en sentència defensada per Vallbé, un seguit de matisos clau pel que fa a la valoració de les malalties en relació amb l’exposició de les persones treballadores a l’amiant present al seu lloc de treball o a l’entorn proper.

Així, distingia entre:

• D’una banda, els casos de mesotelioma pleural maligne tipus epitelioide IHQ, una neoplàsia d'elevada morbiditat i mortalitat, gairebé exclusivament provocada per l'exposició a l'amiant que apareix recollida de manera específica al Reial Decret 1299/2006, de 10 de novembre, de Malalties Professionals. El que resulta peculiar d'aquesta malaltia és que no es requereix una exposició mínima, pel que si es detecta que hi ha amiant al lloc de treball o rodalies, operaria la presumpció de que la malaltia és professional, i seria l’empresa qui tindria la càrrega de la prova i hauria de demostrar que la persona treballadora havia contret la malaltia d’una altra manera. Per tant, en aquests supòsits el debat es reduiria a demostrar la presència d’amiant al lloc de treball o rodalies.

• Per altra part, es troben els casos de carcinoma escamós, força més habitual. En aquest cas, però, sí que estan expressament regulades unes exposicions mínimes a les quals s’ha d’arribar perquè la malaltia sigui considerada professional. Aquestes es troben recollides a la Taula núm. III de l'Ordre de 31 d'octubre de 1984 per la qual s'aprova el Reglament sobre Treballs amb Risc d'Amiant, que considera (article 2.4) “Treballador potencialment exposat” a aquell que desenvolupi l'activitat laboral en un lloc de treball en el qual la concentració de fibres d'amiant, mesurades en relació amb determinats períodes de referència, siguin iguals o superiors a determinats valors. Per tant, en aquest segon supòsit, el debat se centraria en determinar si hi havia exposició o no per sobre o per sota d'aquests llindars tenint en compte les funcions que feia la persona treballadora.

En definitiva, per tal de determinar si un càncer ha de ser considerat malaltia professional derivada de l’exposició a l’amiant present al lloc de treball o rodalies, cal tenir en compte si es tracta d’un mesotelioma o d’un carcinoma, donat que els llindars mínims difereixen.

En aquest cas concret això va implicar que un determinat carcinoma no es considerés derivat d’accident de treball, amb totes les conseqüències que això comporta.